diumenge, 5 d’octubre del 2014

Eva de les mil llunes



ISBN           978-84-942856-3-9
PVP            18,00 €  (IVA INCLÒS)
FORMAT   210x210 mm
PÀGINES   72
IDIOMA     CATALÀ (inclou traducció a
castellà i anglès)

COL·LECCIÓ BAROC ART

ENQUADERNACIÓ RÚSTICA, COSIT, AMB SOLAPES DE 180 mm





El llibre
Quan lluites per sobreviure a la malaltia, tot es transforma més enllà de les seves metàfores injectades per una societat dividida, una societat que separa els contraris sense la capacitat que genera el reconeixement de la nostra suma interior. Quan hem aconseguit trencar les fronteres que ens posem per justificar la impotència, el pont —subtil i sòlid alhora— esdevé l’autèntic escenari per a transformar-nos.
Les imatges de Rosa Cortés i els poemes de Teresa Costa-Gramunt es fusionen en aquest llibre, Eva de les mil llunes, on les connexions invisibles que uneixen les dos cares de la lluna no existirien sense el moviment permanent, el canvi que multiplica les diferents percepcions del món. La suma de veus, poètica i visual, actua de manera solidària, igual que la mirada quan torna creativa l’experiència.
Convertir les experiències vitals en formes sensibles d’art pot ser una necessitat, i sovint ho és per a la majoria de creadors. Però a vegades, per què no dir-ho, s’hi afegeix el desig d’agrair a la Vida el fet de viure. Des d’aquí, i amb aquest treball conjunt com a ofrena, us invitem a celebrar-ho, a compartir-ho.
Ja feia dies que l’autora sentia un profund desig d’expressar amb el cos tot allò que la malaltia la feia sentir. Portes que es tancaven i altres que obrien noves llums; la lluita per eliminar les ombres començava.
Eva de les mil llunes va néixer enmig de la lluita per sobreviure a un càncer i amb la voluntat de transcendir l’experiència individual per arribar a prendre consciencia de l’íntima connexió de l’ésser humà amb el cosmos. El caos còsmic, com a preludi de la creació de nous universos, està regit per les mateixes lleis que regeixen el càncer o “Micro caos”. Si emmalaltim la terra, ens emmalaltim nosaltres…
La manifestació del càncer en els éssers vivents no és un fet aïllat, sinó que forma part d’un procés més ampli, planetari i còsmic, que creua transversalment infinitat de plànols. L’autora va viure moments crítics i ho va fer de la millor manera que va poder, utilitzant l’art com a eina de coneixement i també com a teràpia.

Rosa Cortés, Barcelona 1947, llicenciada en Belles Arts, graduada en  Disseny Gràfic, cursos de Gravat.
Teresa Costa-Gramunt, Barcelona 1951, de formació humanista, graduada en Disseny Gràfic. Ha publicat més de quaranta llibres, guanyadora de diversos premis de literatura i periodisme.

dimarts, 2 de setembre del 2014

35 noches para un sueño





ISBN           978-84-942856-2-2


PVP            12,00 €  (IVA INCLUIDO)


FORMATO    145x210 mm


PÁGINAS   160


IDIOMA     CASTELLANO


HOMENAJE A JAVIER TOMEO

El grupo de teatro “La Luciérnaga”, de Madrid, integrado por actores con deficiencias visuales y auditivas, quiere rendir homenaje a Javier Tomeo, mediante la representación de su obra “Historias Mínimas” .                                                                                                                        

El pasado año, la dirección del grupo de teatro contactó con Javier Tomeo, para comentarle el proyecto de poner en escena su obra “Historias Mínimas”. El escritor no solo cedió los derechos de autor, sino que también aceptó la invitación para estar presente en la representación de dicha obra en la XIV Bienal de teatro ONCE, (Barcelona), pero su estado de salud se lo impidió en el último momento. Nos abandonó a los 80 años, un mes más tarde, dejándonos grandes joyas de su escritura y estilo personal. Treinta y cinco escritores se han reunido en este libro, “35 noches para un sueño”, y se suman a “La Luciérnaga” para poder dar vida a los personajes de “Historias Mínimas” con el fin de recordarlo y aplaudirlo una vez más.

Los 35 autores que participan en este homenaje nos ofrecen textos variados, divertidos y sorprendentes, que sin duda nos acercan a una lectura placentera. La recaudación íntegra de esta antología, irá destinada a sufragar los gastos del desplazamiento de los 14 integrantes de la compañía.

Elena Peralta ha coordinado la edición y selección de los textos

Alborge (Zaragoza) 1953. Rapsoda, actriz  y poeta.
Forma parte del grupo de teatro; “La Luciérnaga” de la ONCE, en Madrid.

Colabora en distintas ONGs desde las cuales imparte talleres de poesía. (Centros Penitenciarios, Psiquiátricos, Casas de acogidas para jóvenes con dependencias, etc.)
Ha traducido al catalán, la novela “L’anima del guerrer” del historiador arabista Juan José Valle. Ha recibido distintos premios como poeta y como rapsoda. Es autora de varios libros de poesía y sus poemas se han recogido en más de 20 antologías. Actualmente se dedica a la publicación de las obras de sus alumnos.
·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   · 

Hablé con Javier Tomeo por teléfono a finales del mes de abril, (mes y medio antes de que falleciese). El motivo de la llamada era para disculparse personalmente por no poder asistir a la invitación de la representación de su obra, Historias Mínimas, que íbamos a interpretar con el grupo de teatro La Luciérnaga dentro de la XIV Bienal de teatro Once celebrada ese año en Cataluña. No tuve ocasión de conocerlo en persona ya que su estado de salud no le permitió acudir al evento. Lo que si he tenido la suerte de conocer es su generosidad, ya que nos dio la autorización, de manera desinteresada,  para montar y representar su pieza de teatro Historias Mínimas. Javier Tomeo ha sido, es y será una fuente de inspiración para nosotros. Su sabiduría y su talento nos han ayudado a entender un poco mejor al ser humano.  Su obra y su memoria quedaran impregnadas en nuestros corazones. Gracias y hasta siempre Javier.
                                                                        Víctor Dupla

                                            Director de teatro de la ONCE

 Compañía de teatro   
LA LUCIERNAGA                              



 
Los grupos de teatro de la ONCE han sido reconocidos con el Premio Max Aficionado 2013, en la XVI edición de los galardones impulsados por la Fundación Autor de la SGAE.
             
Autores que participan en el homenaje
 
Manuel Martínez Carrasco, José Luis Gracia Mosteo, Soledad Serrano, José Verón Gormaz, Enrique Gracia Trinidad, Manuel Español, Luis Ricardo Suárez, Pilar Aguarón Ezpeleta, Giovanni Albertocchi, Anna Rossell, Ángel Guinda, Alejandro Romera, Miguel Ángel Yusta Pérez, Ramón Acín, Mª Ángeles Peralta, Felipe Sérvulo, Francisco J. Picón, Ángeles Fernangómez, Fernando Aínsa, Ricardo Fernández Esteban, Edmundo Bolaños, Rebeca Barrón, José Guadalajara, Lucía Santamaría Nájara, Aicha E. Iglesias, Elena Muñoz, Esther Higueras, Lola Ruz Arenas, María José Mielgo Busturia, Blanca Langa, Marian Raméntol, Jaime Alejandre, Elena Peralta, Dolors Borau y Oriol Izquierdo Llopis


diumenge, 3 d’agost del 2014

Portes giratòries


ISBN  9788494285608

PVP  17,00 €

COL·LECCIÓ  THOT NARRATIVA

PÀGINES 148

FORMAT  155 X 230 mm




SINOPSI


Portes Giratòries és el resultat de l'evolució creativa de l'autor, una col·lecció de contes, que permeten un recorregut literari marcat per les peripècies de diferents personatges que viuen i són protagonistes de fets excepcionals, màgics o mítics i que transiten per la realitat, a voltes complicada, que els envolta. L'objectiu de cada conte és aconseguir que el lector sigui partícip de l'univers de cada història i que, segons avança el relat, es pregunti, amb interès, quin serà el desenllaç, que sovint no és el previsible. Individus ambiciosos, personatges amb nobles ideals, gent aparentment menyspreable i més d'un criminal recorren les pàgines de Portes giratòries entrant i sortint de llocs inesperats, buscant, en molts casos, respostes als seus neguits o trobant solucions que no són capaços de valorar. El llibre aporta, a més a més, consideracions a boca de canó sobre la ciutadania, la política, l'especulació, la literatura dels que s'autoanomenen lletraferits. El triomf del mal està present en més d'un relat, però, on és la línia que separa el bé del mal? Qui està legitimat per marcar-la?
LLORENÇ AVIÑÓ                         
                                                             
Llorenç Aviñó és periodista de poble, es dedica, des de fa anys a treballar el material sensible de l'actualitat a les comarques del Baix Penedés i el Garraf, que d'una manera o altra apareix al rerefons dels relats. Ha estat guanyador de diversos premis literaris i és autor de dos llibres anteriors, la novel·la Camí de Mar i el llibre de contes Gangues de l'Ofici.


dilluns, 9 de juny del 2014





SINOPSIS


Al despertar recoge nueve relatos breves. En ellos se narran historias de personas enfrentadas a la faceta más sombría de su psiquis. Las narraciones, cargadas de una extraordinaria emotividad, translucen un sutil humor y un ingenio de intencionada sobriedad.

Asun Velilla nos ofrece una prosa amena, elegante, cuidada, llena de cálidos matices con los que vamos a descubrir un sinfín de situaciones y personajes. Unos protagonistas que se enfrentan a menudo a un mundo complejo, que se basa en reglas desconocidas, que nunca llegan a comprender. Suponen la forma perfecta de apreciar el talento de una de las escritoras más sólidas del presente.

ASUN VELILLA      
nace en Zaragoza donde reside. Profesora Mercantil trabajó en el Instituto de la Seguridad Social de su ciudad.
Desde niña se aficiona a la lectura y se inicia escribiendo poesía y cuentos infantiles. Participa en distintas Asociaciones Literarias, entre ellas, la de Escritores Aragoneses y la de Amigos del Libro. Premio de Poesía Internacional Raymond Bath, Hotel de la Ville de Charleroi (Bélgica) por El Tibor vacío, l993.




SINOPSI


En Martí, estudiant de batxillerat, descobreix un dia un poema dedicat a la seva mare. És un poema escrit fa uns vints anys, quan la mare era universitària. El fet és que aquest poema, el va escriure el seu pare, a qui en Martí no ha conegut mai. El noi inicia llavors una recerca del pare, recerca que el durà fins al cor mateix del Priorat, on coneixerà els avis paterns i conviurà amb ells en diferents moments de l'any.

            Fer l'ametlla, la verema, l'oliva, menar el tractor, llaurar, desbrossar, esporgar, treure a pasturar les cabres, cuidar el matxo i l'euga, descobrir els racons del mas dels avis, i viure i gaudir d'una terra catalana, autèntica i profunda, vet aquí l'essència del llibre Un estiu al Priorat.

            Pilar Garriga, autora de la trilogia publicada per Barcanova Un estiu a Borneo, L'home del bosc i Un estiu a Tacugama, repeteix els seus personatges (en Martí i la Mont, la Clàudia i la tieta Rosa) en aquesta novel·la juvenil, àgil, de diàlegs ràpids i descripcions acurades.

            Un estiu al Priorat és també l'homenatge que l'autora ret als seus pares, pagesos viticultors, veritables àlters egos dels avis d'en Martí.

            A partir de 12 anys.
PILAR GARRIGA                                   

Filòloga, traductora i mestra. Ha publicat les novel·les Un estiu a Borneo (Barcanova 2003), L'home del bosc (Barcanova 2005) i Un estiu a Tacugama (Barcanova 2008), i ha participat en els llibres col·lectius: Galeria ebrenca (Aeditors 2009), L'arbreda ebrenca (March Editor 2010), Poesia a la frontera (March Editor 2011) i Tren de Val de Zafán (Gara d'Edizions 2011).
Video promocional del llibre...:
       http://youtu.be/1vblq-MLRqk?list=UUfke4LDkAU054RQ0_AHRRmg

M.Montserrat Medalla Cufí va néixer a Barcelona, l'any 1953.





Mestra, psicopedagoga  i logopeda. Llicenciada en Història de l'Art. Dedicada al món de l'educació des dels divuit anys, s'ha retrobat amb l'escriptura gràcies a la xarxa. En veure que allò que escriu agrada a una bona part dels que la llegeixen, comença a publicar en obres conjuntes: Hojas de otoño, poemas en la red; Micro-relats de terror; 365 contes, Històries veïnals  i d'altres.
Col·laboradora setmanal en una columna d'opinió al Diari de Girona, des de 2004 fins a 2007.
L'any 2007 guanya  el certamen literari  Dona més dona. El mateix any guanya  el certamen  de Relatsencatala.com dedicat a les noves tecnologies i el segon premi al certamen Peregrinas en la red, amb el relat d'una experiència viscuda, el Camí de Sant Jaume. L'any  2008 queda finalista al  premi Joaquim Ruyra de narrativa, dels Premis Recull de Blanes, amb Dones de vidre i altres relats, algun dels quals conté aquest llibre que teniu a les mans.
Participa també en l'elaboració de la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses, amb gent de les terres de l'Ebre, així com a L'arbreda ebrenca i al recull de relats de gènere negre Un riu de crims, publicats tots ells   entre 2009 i 2010.
Animada, s'associa a l'ARC (Associació de Relataires en Català) i participa  en els reculls col·lectius  Garbuix de contes, Barcelona t'estimo, Criatures fantàstiques, Temps era temps, Segona oportunitat i L'aigua. Des de l'octubre de 2012 fins a octubre del 2013, n'és presidenta, col·laborant en l'editorial de la revista literària digital Lo Càntich.
Des de l'any 2004 manté un blog personal  Des del meu mar (http://elmeumar.blogspot.com.es) i participa en d'altres, alguns d'ells, de caire literari.
SINOPSI

Montserrat Medalla ha triat dones de vidre com a protagonistes dels seus relats. Per què de vidre? Hi té alguna cosa a veure una dona amb una substància dura i trencadissa, transparent o translúcida, i resistent a la majoria d’agents químics ordinaris?  Els cossos en estat vitri es caracteritzen per presentar un aspecte sòlid amb certa rigidesa i que, davant d’esforços externs, es deformen de manera generalment elàstica. Això és el que li succeeix al vidre, però no és, alhora, similar a allò que, sovint, li passa a una dona?
Des d’èpoques remotes, el vidre i el foc estan fortament entrellaçats. L’acció del foc ha aconseguit que el vidre adoptés multitud de formes útils i, també, d’esplèndida bellesa. Hi ha un foc interior que crema contínuament en cadascuna de les dones dels dotze relats que conformen el llibre, un foc en forma de sentiments, de passió, de desig, de voluntat de viure, capaç de transformar l’existència. En aquest recull, us trobareu amb dones fortes i fràgils; mal·leables o amb tremp indestructible segons calgui; de vegades, fetes miques; però, gairebé sempre, amb una enorme capacitat de resiliència. Com el vidre.
En el recull de relats que Montse Medalla ens posa a les mans, l'element més comú és el seu anticonvencionalisme i la voluntat decidida de cercar la complicitat del lector (Joan Adell).

Cuento infantil que nos recuerda la trágica situación que se vive tras un terremoto como el de 2010 en Haití. Desde los valores del contacto con la naturaleza, el compartir, el esfuerzo y trabajo, sus recompensas en la vida… y la amistad.

La autora Anny Blain reside en Vilafortuny. Ha publicado otros libros:

Rencontre

Les contes de Bichon

A... R como amor

África, África mía

dijous, 10 d’abril del 2014

Novela llena de diversión, miedo, misterio...


ISBN            978-84-941279-7-7

PVP              18,00 €  (IVA INCLUIDO)

FORMATO  155x230 mm

PÁGINAS    296

IDIOMA      CASTELLANO

COLECCIÓN THOT NARRATIVA
ENCUADERNACIÓN RÚSTICA CON SOLAPAS




Santiago Maestro, nació en Pastriz (Zaragoza) en 1957. Cursó estudios en la Escuela de Profesorado de E.G.B. en la Universidad de Zaragoza. Vive en Lleida, ciudad en la que trabaja actualmente.

Es premio de poesía de la I convocatoria de la Casa Castilla-León de Lleida (1992). En 1993 y 1994 consigue el premio de la IX y X Muestra Nacional de Teatro de Almagro por las comedias A la pata coja y El que no corre, vuela u Oposiciones para Opositar, ambas representadas con éxito en el famoso Corral de Comedias de la mencionada localidad. Ha escrito más de sesenta comedias entre las que destacan junto con las premiadas, Las galletas del amor (Editorial Ribera&Rius. Lleida, 1995), Los costureros (Editorial Ribera&Rius. Lleida, 1996), Cal Buffalá, La Clamor amarga, La comedia de las guindillas y De oficio, Justicia: un sueño de libertad (Ediciones Justicia de Aragón. Zaragoza, 2000) que, a pesar de tratarse de un texto teatral, va por la segunda edición. Cosas Mías y La Tierra del Sol, son dos poemarios que la editorial Pagès le publicó en 1991 y 1993. Su primera novela ¡Poder, no hay quien pueda contigo! (Editorial Ribera&Rius. Lleida, 1995) fue publicada en catalán ese mismo año. Ha continuado con la narración encontrándose cada vez más cómodo y de ahí que hayan ido apareciendo títulos como Recias telas de araña (Editorial Milenio. Lleida, 1997), La verdadera historia de Pichorras en Pastriz (Mira Editores. Zaragoza, 2001) y Juan de Lanuza IV. Justicia de Aragón (Editorial Delsan. Zaragoza, 2004).

SINOPSIS
Juanjo, un joven periodista, recibe un extraño encargo de su tía: recoger por escrito retazos de su vida y darle una estructura biográfica. Lo que simplemente parece un entrañable ensayo familiar, se convierte, conforme avanza el relato, en una pesadilla de proporciones insospechadas.
Novela de intriga enriquecida con fragmentos costumbristas adyacentes. Bien estructurada, ágil y de trazo firme. Retrata con nostalgia un mundo en el que los personajes se entienden con la vida y, de alguna manera, juegan un papel más o menos elemental, mientras que otros únicamente parecen enfrentarse con una existencia sin posibilidad de cambio, como si la fatalidad se hubiera convertido en su único e inamovible destino.

dimarts, 21 de gener del 2014

Recopilación de relatos eróticos


ISBN             978-84-941279-5-3

PVP              16,00 €  (IVA INCLUIDO)

FORMATO   155x230 mm

PAGINAS     156

IDIOMA        CASTELLANO

COLECCIÓN THOT NARRATIVA

ILUSTRACIONES DE PHILIPPE LAVAILL

ENCUADERNACIÓN RÚSTICA CON SOLAPAS

FECHA DE PUBLICACIÓN:  FEBRERO 2014



Francisco Javier Aguirre comenzó a publicar en Madrid en 1977 (El Avispero, Sedmay), colaborando al mismo tiempo en revistas culturales como ‘El Urogallo’, ‘Historia 16’ o ‘Cuadernos Hispanoamericanos’. En la revista ‘Lui’ apareció su primer relato erótico. Durante más de diez años interrumpió su producción literaria, entregado a tareas profesionales en Teruel, donde residió desde 1978. Tras su traslado a Zaragoza, en 1988, recuperó el empeño narrativo y desde entonces ha publicado una veintena de novelas y libros
Francisco Javier Aguirre comenzó a publicar en Madrid en 1977 (El Avispero, Sedmay), colaborando al mismo tiempo en revistas culturales como ‘El Urogallo’, ‘Historia 16’ o ‘Cuadernos Hispanoamericanos’. En la revista ‘Lui’ apareció su primer relato erótico. Durante más de diez años interrumpió su producción literaria, entregado a tareas profesionales en Teruel, donde residió desde 1978. Tras su traslado a Zaragoza, en 1988, recuperó el empeño narrativo y desde entonces ha publicado una veintena de novelas y libros de relatos, participando también en varias obras colectivas. Colabora asiduamente en el diario ‘Heraldo de Aragón’ y en publicaciones literarias como ‘Turia’, ‘Criaturas Saturnianas’, ‘Barataria’ o ‘Imán’, así como en el diario digital ‘El Librepensador’ y en la revista penitenciaria ‘La Oca Loca’.
Sus últimas novelas aparecieron en 2007 (Tirana Memoria, Unaluna), 2009 (La dama del Matarraña, March), 2011 (Del Matarraña a New York, Certeza) ésta última al alimón con Angélica Morales, y 2012 (Desertores de Dios, Nuevos Rumbos).
Cupido en el Matarraña es el sexto libro que publica enmarcado en ese mágico territorio.

SINOPSIS

Cuatro mujeres y un hombre reflejan en esta colección de relatos sus experiencias eróticas de manera explícita, de modo directo, con absoluto desenfado. El recuerdo de sus tórridas vivencias en el pasado, y en algunos casos en el presente, les dan pie para narrar a su círculo de amigos peripecias y situaciones altamente estimulantes. Ellas son siempre las protagonistas, como expresa el subtítulo del libro –Seducciones de mujer–, aunque los varones aporten una complicidad tan directa como activa.
Paula, Lidia, Verónica y Adela nos conducen por los senderos más estimulantes de la pasión en el marco incomparable del valle del Matarraña, secundadas por Ricard, cuyas dos historias finales –la titulada Ninfas perversas es en realidad una novela breve–, ponen el contrapunto masculino a la trama, aunque sigan siendo las mujeres, independientemente de su edad, de su estado o de sus circunstancias, las verdaderas dueñas de la situación.
Con un lenguaje depurado y elegante, que no rehuye la descripción descarnada de momentos de alta densidad erótica, el autor retorna a la comarca que tan bien conoce y a la que ha dedicado buena parte de su empeño narrativo.
Muchos lectores, tanto ellas como ellos, pueden encontrarse reflejados con facilidad en estos relatos. Tal vez por haber fantaseado situaciones semejantes, quizá por haberlas deseado, incluso por haberlas vivido. En todo caso tienen ahora la oportunidad de solazarse en solitario o en compañía con la lectura de unas vivencias que no les resultarán ajenas.




Si perds,
és que tenies a perdre.
Alegrat,
d’allò que fins ara tenies,
i estima,
el que encara tens i pots perdre.


Estimats amics i lectors, cada cop que m’acosto a vosaltres en forma de llibre,tinc la doble sensació : la del dolor i la del goig.
El dolor, de sentir com si em desfés de la criatura, i el goig, de que anirà a parar a les vostres mans...
Estic segur que me’l tractareu amb tendresa i tindreu cura de la sensibilitat en que està tremés, esperant bressoli el teixir de la vostre lectura i us abrigui la ment del fred de la incomprensió.
Moltes gràcies de nou per la vostre confiança.

Sedacrof





Aquest llibre inclu un CD on el duet Tingla2 musiquen de forma genial una dotzena de poemes del llibre de Sedacrof














Nasqué l’any 1943. Ja portava la poesia a dins. La seva mare va arribar a dir: “Aquest nen quan plora és un poema”. Autodidacta, als dotze anys guanyà el seu primer premi de poesia, en un certamen de La Salle Comtal. Fa de rapsode i actua com a voluntari en asils i hospitals, i comença a escriure els seus propis guions. Com a aficionat fa teatre, sarsuela i de “xouman” fins aproximadament els divuit anys, sempre amb esquetxos i presentacions de collita pròpia. Centre Moral i Instructiu de Gràcia, Club Helena, Cooperativa del Poble Nou... i altres de l’època. Amb el Centre Moral, guanya el premi anual de teatre d’aficionats, amb un dels seus xous, a l’any 1958-59. I recita, per primera vegada després de la Guerra Civil, els versos que precedeixen a “Cançó d’amor i de guerra”; cosa que fa que visiti dependències policials (Via Laietana inclosa). A la vegada, des dels dotze anys té engegada la fabriqueta de fer poemes. Fent el servei militar a Cartagena, a la Marina, es distingeix per fundar un periòdic mural, Escuadrilla 25, i per portar un quadre artístic que actuava a les festes d’oficials i sotsoficials. Es casa i desapareix del món artístic, mes ell continua fent poemes fins a l’any 1989, en el cual, sent cofundador de Radio Santa Ma. de Palautordera on fa de locutor, hi crea un programa de poesia. Cap a l’any 1997-98 a la vil·la bergadana de Puig-reig, col·labora amb Ràdio Puig-reig (la veu del Berguedà), amb “Fòrum X”, amb la creació i difusió del quadern de poemes Pensament i Paraules on se li guardonen diversos treballs, i munta una exposició de poemes i fotografies seves patrocinada per l’Ajuntament i la Diputació, nomenada “Pensaments barrejats d’un fruit de la Postguerra”. El 2003, col·labora amb Ràdio Esparreguera (poesia). El 2007, el nomenen secretari general de Poesia Viva; decideix deixar-ho per discrepàncies a principis del 2009. Col·labora amb Poesia Viva d’Igualada durant els anys 2006, 2007, 2008, 2009 i 2010.
   
A mitjans del 2013 és ordenat HOME DE PERATGE DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA
El 2013 crea programa propi de ràdio, Alè Delerós, que s’emet a Ràdio Cabrera. 
Està preparant un programa de TV, d’aparició recent.
Prepara el llibre, PENSEMENTS I PERFUMS DEL MERESME.





Aquest llibre de poemes, escrit en català i francès, és una coedició amb Balzac Editeur de Perpinyà.
Inclou il·lustracions del mateix Robert Saut.



Qui és Robert Saut………………..


Quelques renseignements :

Né à Canet en 1939.
Pendant 17 ans, instituteur en Cerdagne puis directeur de l'école publique de Bourg-Madame.
J'ai fini ma carrière à Canet en Roussillon comme directeur du groupe scolaire Pierre et Marie Curie.
Maire adjoint de Canet de 1995 à 2008, délégué notamment à la culture et au patrimoine.
Chevalier des palmes académiques, chevalier des arts et des lettres.

Bibliographie :

Histoire du vieux Canet (cerca, revue des archives départementales, 1967)
                  Tours et châteaux de Cerdagne (revue Conflent, 1974)
                  Les 4 saisons du conventionnel Cassanyes (Ed. Rivage des Arts, 1983)
                  Joseph Cassanyes, un catalan dans la Révolution française (en collaboration. Fédération des oeuvres laïques des Pyr.Or, 1989)
                  Canet en Roussillon, regards sur 3000 d'histoire (Ed. des Amis du Vieux Canet, 1991) 
                  Le château vicomtal de Canet en Roussillon (AVC, 2000)
>                Les aristocrates à la lanterne! (AVC, 2006)
                 A la découverte du vieux Canet (AVC, 2008)
                 De souche et de racines, souvenirs du vieux Canet (AVC, 2009)
                 De souche et de racines. Nouvelles chroniques du vieux Canet (AVC, 2012)
                 Canigonenc i marinada, poèmes à deux voix (Ed.Balzac, 2013)



Amb els anys me n’he adonat que sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n’hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim... Som coneixements...
El món el podem conèixer de dues maneres: perquè l’hem viscut o perquè l’hem llegit, i la Montserrat ens ho brinda tot. Ens entrega la seva poesia des del seu cor obert... té l’edat jove dels sentiments més reals, autèntics i positius. Ens fa reviure en cada pàgina les emocions; alegria, admiració, nostàlgia, gratitud, esperança... curulla d’amor. Aquest amor que obre totes les portes. Aquesta poesia que cerca els records més dolços:
  • vivències de contemplació, de bombolles de sabó, d’un rellotge endarrerit, per pensar en tu, sempre, feliç, fantasiant amb haikus.
  • alenant la natura, moments idíl·lics entre mar, cel i muntanya, indrets de molts records i enyorances, des de Montserrat a Irlanda, des del roser primaveral al xiprer de dol. Esclat de vida, mare terra en plenitud floral; abril, flor d’ametller, tardor, posta de sol, carrer, masia, bosc... I el record pels amics i el pare, sempre.
Tot aquest recopilatori es succeeix com el so de les notes d’arpegi.
Montserrat, saviesa de vida, gràcies per les teves ganes de viure.