dimarts, 21 de gener del 2014

Recopilación de relatos eróticos


ISBN             978-84-941279-5-3

PVP              16,00 €  (IVA INCLUIDO)

FORMATO   155x230 mm

PAGINAS     156

IDIOMA        CASTELLANO

COLECCIÓN THOT NARRATIVA

ILUSTRACIONES DE PHILIPPE LAVAILL

ENCUADERNACIÓN RÚSTICA CON SOLAPAS

FECHA DE PUBLICACIÓN:  FEBRERO 2014



Francisco Javier Aguirre comenzó a publicar en Madrid en 1977 (El Avispero, Sedmay), colaborando al mismo tiempo en revistas culturales como ‘El Urogallo’, ‘Historia 16’ o ‘Cuadernos Hispanoamericanos’. En la revista ‘Lui’ apareció su primer relato erótico. Durante más de diez años interrumpió su producción literaria, entregado a tareas profesionales en Teruel, donde residió desde 1978. Tras su traslado a Zaragoza, en 1988, recuperó el empeño narrativo y desde entonces ha publicado una veintena de novelas y libros
Francisco Javier Aguirre comenzó a publicar en Madrid en 1977 (El Avispero, Sedmay), colaborando al mismo tiempo en revistas culturales como ‘El Urogallo’, ‘Historia 16’ o ‘Cuadernos Hispanoamericanos’. En la revista ‘Lui’ apareció su primer relato erótico. Durante más de diez años interrumpió su producción literaria, entregado a tareas profesionales en Teruel, donde residió desde 1978. Tras su traslado a Zaragoza, en 1988, recuperó el empeño narrativo y desde entonces ha publicado una veintena de novelas y libros de relatos, participando también en varias obras colectivas. Colabora asiduamente en el diario ‘Heraldo de Aragón’ y en publicaciones literarias como ‘Turia’, ‘Criaturas Saturnianas’, ‘Barataria’ o ‘Imán’, así como en el diario digital ‘El Librepensador’ y en la revista penitenciaria ‘La Oca Loca’.
Sus últimas novelas aparecieron en 2007 (Tirana Memoria, Unaluna), 2009 (La dama del Matarraña, March), 2011 (Del Matarraña a New York, Certeza) ésta última al alimón con Angélica Morales, y 2012 (Desertores de Dios, Nuevos Rumbos).
Cupido en el Matarraña es el sexto libro que publica enmarcado en ese mágico territorio.

SINOPSIS

Cuatro mujeres y un hombre reflejan en esta colección de relatos sus experiencias eróticas de manera explícita, de modo directo, con absoluto desenfado. El recuerdo de sus tórridas vivencias en el pasado, y en algunos casos en el presente, les dan pie para narrar a su círculo de amigos peripecias y situaciones altamente estimulantes. Ellas son siempre las protagonistas, como expresa el subtítulo del libro –Seducciones de mujer–, aunque los varones aporten una complicidad tan directa como activa.
Paula, Lidia, Verónica y Adela nos conducen por los senderos más estimulantes de la pasión en el marco incomparable del valle del Matarraña, secundadas por Ricard, cuyas dos historias finales –la titulada Ninfas perversas es en realidad una novela breve–, ponen el contrapunto masculino a la trama, aunque sigan siendo las mujeres, independientemente de su edad, de su estado o de sus circunstancias, las verdaderas dueñas de la situación.
Con un lenguaje depurado y elegante, que no rehuye la descripción descarnada de momentos de alta densidad erótica, el autor retorna a la comarca que tan bien conoce y a la que ha dedicado buena parte de su empeño narrativo.
Muchos lectores, tanto ellas como ellos, pueden encontrarse reflejados con facilidad en estos relatos. Tal vez por haber fantaseado situaciones semejantes, quizá por haberlas deseado, incluso por haberlas vivido. En todo caso tienen ahora la oportunidad de solazarse en solitario o en compañía con la lectura de unas vivencias que no les resultarán ajenas.




Si perds,
és que tenies a perdre.
Alegrat,
d’allò que fins ara tenies,
i estima,
el que encara tens i pots perdre.


Estimats amics i lectors, cada cop que m’acosto a vosaltres en forma de llibre,tinc la doble sensació : la del dolor i la del goig.
El dolor, de sentir com si em desfés de la criatura, i el goig, de que anirà a parar a les vostres mans...
Estic segur que me’l tractareu amb tendresa i tindreu cura de la sensibilitat en que està tremés, esperant bressoli el teixir de la vostre lectura i us abrigui la ment del fred de la incomprensió.
Moltes gràcies de nou per la vostre confiança.

Sedacrof





Aquest llibre inclu un CD on el duet Tingla2 musiquen de forma genial una dotzena de poemes del llibre de Sedacrof














Nasqué l’any 1943. Ja portava la poesia a dins. La seva mare va arribar a dir: “Aquest nen quan plora és un poema”. Autodidacta, als dotze anys guanyà el seu primer premi de poesia, en un certamen de La Salle Comtal. Fa de rapsode i actua com a voluntari en asils i hospitals, i comença a escriure els seus propis guions. Com a aficionat fa teatre, sarsuela i de “xouman” fins aproximadament els divuit anys, sempre amb esquetxos i presentacions de collita pròpia. Centre Moral i Instructiu de Gràcia, Club Helena, Cooperativa del Poble Nou... i altres de l’època. Amb el Centre Moral, guanya el premi anual de teatre d’aficionats, amb un dels seus xous, a l’any 1958-59. I recita, per primera vegada després de la Guerra Civil, els versos que precedeixen a “Cançó d’amor i de guerra”; cosa que fa que visiti dependències policials (Via Laietana inclosa). A la vegada, des dels dotze anys té engegada la fabriqueta de fer poemes. Fent el servei militar a Cartagena, a la Marina, es distingeix per fundar un periòdic mural, Escuadrilla 25, i per portar un quadre artístic que actuava a les festes d’oficials i sotsoficials. Es casa i desapareix del món artístic, mes ell continua fent poemes fins a l’any 1989, en el cual, sent cofundador de Radio Santa Ma. de Palautordera on fa de locutor, hi crea un programa de poesia. Cap a l’any 1997-98 a la vil·la bergadana de Puig-reig, col·labora amb Ràdio Puig-reig (la veu del Berguedà), amb “Fòrum X”, amb la creació i difusió del quadern de poemes Pensament i Paraules on se li guardonen diversos treballs, i munta una exposició de poemes i fotografies seves patrocinada per l’Ajuntament i la Diputació, nomenada “Pensaments barrejats d’un fruit de la Postguerra”. El 2003, col·labora amb Ràdio Esparreguera (poesia). El 2007, el nomenen secretari general de Poesia Viva; decideix deixar-ho per discrepàncies a principis del 2009. Col·labora amb Poesia Viva d’Igualada durant els anys 2006, 2007, 2008, 2009 i 2010.
   
A mitjans del 2013 és ordenat HOME DE PERATGE DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA
El 2013 crea programa propi de ràdio, Alè Delerós, que s’emet a Ràdio Cabrera. 
Està preparant un programa de TV, d’aparició recent.
Prepara el llibre, PENSEMENTS I PERFUMS DEL MERESME.





Aquest llibre de poemes, escrit en català i francès, és una coedició amb Balzac Editeur de Perpinyà.
Inclou il·lustracions del mateix Robert Saut.



Qui és Robert Saut………………..


Quelques renseignements :

Né à Canet en 1939.
Pendant 17 ans, instituteur en Cerdagne puis directeur de l'école publique de Bourg-Madame.
J'ai fini ma carrière à Canet en Roussillon comme directeur du groupe scolaire Pierre et Marie Curie.
Maire adjoint de Canet de 1995 à 2008, délégué notamment à la culture et au patrimoine.
Chevalier des palmes académiques, chevalier des arts et des lettres.

Bibliographie :

Histoire du vieux Canet (cerca, revue des archives départementales, 1967)
                  Tours et châteaux de Cerdagne (revue Conflent, 1974)
                  Les 4 saisons du conventionnel Cassanyes (Ed. Rivage des Arts, 1983)
                  Joseph Cassanyes, un catalan dans la Révolution française (en collaboration. Fédération des oeuvres laïques des Pyr.Or, 1989)
                  Canet en Roussillon, regards sur 3000 d'histoire (Ed. des Amis du Vieux Canet, 1991) 
                  Le château vicomtal de Canet en Roussillon (AVC, 2000)
>                Les aristocrates à la lanterne! (AVC, 2006)
                 A la découverte du vieux Canet (AVC, 2008)
                 De souche et de racines, souvenirs du vieux Canet (AVC, 2009)
                 De souche et de racines. Nouvelles chroniques du vieux Canet (AVC, 2012)
                 Canigonenc i marinada, poèmes à deux voix (Ed.Balzac, 2013)



Amb els anys me n’he adonat que sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n’hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim... Som coneixements...
El món el podem conèixer de dues maneres: perquè l’hem viscut o perquè l’hem llegit, i la Montserrat ens ho brinda tot. Ens entrega la seva poesia des del seu cor obert... té l’edat jove dels sentiments més reals, autèntics i positius. Ens fa reviure en cada pàgina les emocions; alegria, admiració, nostàlgia, gratitud, esperança... curulla d’amor. Aquest amor que obre totes les portes. Aquesta poesia que cerca els records més dolços:
  • vivències de contemplació, de bombolles de sabó, d’un rellotge endarrerit, per pensar en tu, sempre, feliç, fantasiant amb haikus.
  • alenant la natura, moments idíl·lics entre mar, cel i muntanya, indrets de molts records i enyorances, des de Montserrat a Irlanda, des del roser primaveral al xiprer de dol. Esclat de vida, mare terra en plenitud floral; abril, flor d’ametller, tardor, posta de sol, carrer, masia, bosc... I el record pels amics i el pare, sempre.
Tot aquest recopilatori es succeeix com el so de les notes d’arpegi.
Montserrat, saviesa de vida, gràcies per les teves ganes de viure.

dijous, 16 de gener del 2014


Raymonde Jaccod, Presidenta de la Delegació-Espanya a Barcelona de la Société des Poètes Français, és originària de Perpinyà, ensenya durant 10 anys a França al servei de l’Educació Nacional i al Liceu Francès de Barcelona durant 35 anys. És Traductora-Intèrpret espanyol-françès, Grafòloga en selecció de personal i experta en cal·ligrafia pels tribunals.

Ha estat secretària voluntària per l’Associació Tramuntana a la Delegació de la ciutat de Perpinyà a Barcelona durant 10 anys. Va col·laborar amb la Fundació Antonio Machado, amb la Casa de Múrcia i Casa d’Andalusia,

Membre actiu de l’Associació humanitària «Poetes Sense Fronteres» i altres associacions en Defensa de la Llengua Francesa, obté nombrosos premis literaris i rep la condecoració per l’ordre «Chevalier des Palmes Académiques».



M. Vital Heurtebize, President de la Société des Poètes Français ens diu de la poetessa:

«Agraïm a la Sra. Raymonde Jaccod el seu fantàstic treball i el seu dinamisme que ha posat al servei de la nostra societat, des de fa molts anys. La nostra societat no pot i no vol limitar-se únicament a activitats parisines, al contrari, es vol projectar més enllà de províncies i fronteres». (L´Agora número 52).

M. Jean R. Guion, President Internacional de l´Alliance francophone i president de l’Acadèmia de les Ciències d’Ultramar:

«Es necessita molta valentia per agafar el doble repte que consisteix a defensar la nostra bella llengua i aquesta poesia sense la qual la vida tindria tant poc sabor... Cal tenir fe, determinisme, voluntat, coratge, audàcia, és la follia de Raymonde Jaccod per llançar-se a tal aventura». (5a entrega de premis 2010).

 

Que és l'amor?:

Lliurar-te, per rebre-ho tot!

Volia fer-ho més llarg, mes un cop relegit m'he donat compte que les persones que saben estimar, l'explicació o revalació ???,que he promés, la trobaran en les propies pesies.

Gràcies per confiar amb mi.

Us estimo!


Aquest és en Sedacrof