Amb els anys me n’he adonat que sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n’hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim... Som coneixements...

El món el podem conèixer de dues maneres: perquè l’hem viscut o perquè l’hem llegit, i la Montserrat ens ho brinda tot. Ens entrega la seva poesia des del seu cor obert... té l’edat jove dels sentiments més reals, autèntics i positius. Ens fa reviure en cada pàgina les emocions; alegria, admiració, nostàlgia, gratitud, esperança... curulla d’amor. Aquest amor que obre totes les portes. Aquesta poesia que cerca els records més dolços:

• vivències de contemplació, de bombolles de sabó, d’un rellotge endarrerit, per pensar en tu, sempre, feliç, fantasiant amb haikus.
• alenant la natura, moments idíl·lics entre mar, cel i muntanya, indrets de molts records i enyorances, des de Montserrat a Irlanda, des del roser primaveral al xiprer de dol. Esclat de vida, mare terra en plenitud floral; abril, flor d’ametller, tardor, posta de sol, carrer, masia, bosc... I el record pels amics i el pare, sempre.

Tot aquest recopilatori es succeeix com el so de les notes d’arpegi.

Montserrat, saviesa de vida, gràcies per les teves ganes de viure.